Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Davant les eleccions al Parlament

Estic, cada dia més, amoïnat pel que pugui esdevenir-se a partir del 30 de novembre.

Un amic meu, que no ho està menys que jo, em fa aquestes reflexions.

Diuen que la manifestació del 10 de juliol hauria de marcar un abans i un després en la historia de la nació catalana.

Si finalment l’emprenyada generat per la presa de pel de l’estatut va a parar tota al cistell de CiU… valenta gràcia!

 Si es confirmessin les enquestes i el “treball” de la majoria dels polítics en aquests últims anys aportés un abstenció del 50%, si ERC baixa, i a més a més puja el PCC gràcies a la seva decidida aposta per la xenofòbia i el racisme més descarat per tal de mangan-li vots a Cs i a Plataforma x Catalunya, si tal com calculen les enquestes el PSC es fotrà una hòstia, si Iniciativa simplement es manté, i ni Carretero ni Laporta aconsegueixen fer entrar gent al Parlament… a veure amb qui negociarà CIU la següent quantitat de temes pendents?

L’atur i la crisi econòmica. La nova llei electoral. La reforma de l’administració pública, que no pot solventar-se només portant més gent a l’atur. La relació Catalunya España. El dèficit fiscal. La manca d’inversions en infrastructures per part de l’estat en el territori català. El concert econòmic semblant al que tenen Navarra i Euskadi. La problemàtica de la immigració. Els problemes de tensió social als barris més depauperats d’arreu el territori. La pobresa extrema del 20% de la població catalana. La nova distribució territorial (vegueries) i / o manteniment del consells comarcals i les diputacions. La mobilitat del capital especulatiu sense cap tipus de control. La educació, l’habitatge, la sanitat, la privatització de les caixes que és possible passin a formar part de la xarxa de la banca tradicional…

Si tot aquest paquet l’ha de negociar amb el PCC (com a tercera força que les enquestes prefiguren), doncs, la meva opinió es que, ja ens podem calçar.

 Vosaltres mateixos ─els què us entreteniu a llegir aquestes pàgines─ podeu anar calculant quin dels partits que es presenta podria equilibrar la balança i fer de contrapunt a CIU perquè, la política neoliberal i reaccionària del Partit Popular no hagi de ser la força en qui s’hagi de recolzar CIU, que indubtablement  la faria anar cap a postures més conservadores de les que ja sol endegar.

Quan la qüestió nacional, si CIU ha de pactar amb PCC, encara que sigui per treure endavant petites coses, ja ens podem imaginar quins temes seran els sacrificats, oi?

Anuncis

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: