Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Temes per passar l’estiu

Pel juliol ni dona ni cargol

i el cargol

la dona

No es coneix massa, i podríem assegurar i tot, que no es coneix gens ni mica què redeu treu a cap aquest adagi: Pel juliol ni dona ni cargol. Potser aquesta és una de les raons per les quals el mencionat refrany és un dels que se li coneixen més  rèpliques o contrarrefranys. En sentir-lo, una gran majoria del personal a peu, solia (i encara sol) replicar, a mena de conjur, un ràpid: Cargol i dona tot temps és bona. Però encara hi havia qui ho brodava més fi i en escoltar l’estúpida proposta d’abstinent de dona i cargol pel juliol, hi empalmava sorneguer: És dit per aquell qui no en vol; que això va a gustos, i és sobradament conegut que sobre gustos… oi? Vet aquí, ara, com avui ens trobem davant d’un bell quadre de despropòsits, propòsits i contrapopòsits ben autòctons; i això amb tres frases ben curtes -les anotades més amunt. ¿Qui ho diu, doncs, que el país no dona per filòsofs?

Així que encara que només sigui en pla divertimento i abans d’entrar en altres temes del mes ¿que us semblaria si passéssim a examinar una miqueta el referit quatre axiomàtic? De primer, i per començar, tenim un pel juliol ni dona ni cargol amb tota l’aparença d’haver estat artificiosament preparat per crear una matussera liaison entre la misogínia militant i la dietètica integrista. Mare de dèu quina salvatjada! Procedim, però, ordenadament i continuem analitzant la matèria. Si bé en la primera part del refrany es fàcil descobrir  un pervers i misogin pensament que perseguiria fer-nos evitar les femelles -encara que només fos un mes a l’any-, en canvi la segona part pot arribar a semblar-nos assenyada i tot: evitar una fartanera dels germans terrestres dels musclos durant aquest mes de calors, i per tant de difícils digestions, sembla força assenyat. Però és precisament per aquesta raó: la perversitat de la primera part, i la prudència de la segona, que se’m fa summament irregular veure-hi la  relació intel.ligent que pugui haver-hi entre l’una i l’altre.  Això si no fos, es clar, que allà on l’adagi diu dona haurien de reduir-ho simplement a us del sexe o jocs amorosos , i que el prosaic (o misogin) glossador hauria vingut a comparar amb l’ordinari mal de ventre que hipotèticament se’n derivaria d’una fartanera de cargols durant el mes de la calor. Quina barbaritat!

Però encara que fos així, tampoc, tampoc! ¿Us podeu imaginar res més plaent i adequat per aquest mes, en que encara no regna la el “ferragosto”, i en canvi conserva la lleu humitat dels seus predecessors maig i abril, us imagineu, repeteixo, en aquestes condicions, la pràctica -reiterada o no, cadascú que faci el que pugui- del joc de l’amor damunt una mòrbida i perfumada riba de vincladissos joncs vora un rierol, mentre l’aigua, remorejant, passa i passa movent l’ombra vespertina dels canyissos… us ho podeu imaginar?  Quina carallotada de refrany!

No sé si val la pena continuar l’examen dels altres dos exemples del quadre que, una mica pretensiosament hem batejat d’axiomàtic. Però ja que hi som posats, val la pena acabar-ho. Sobre el segon element, el que sense falses vergonyes i contradient sense embuts l’anunciat general declara, que cargol i dona tot l’any és bona, poca cosa hi afegirem. Potser només, i amb discreció, advertir que com en tot negoci humà cal tenir sempre present que totes les masses piquen, i l’abundor d’un producte, per selecte que sigui, pot arribar a embafar. Es clar, però, que abundor i excés no han d’anar necessàriament lligats. Una abundor controlada d’ambdós productes, tot observant degudament la llei de l’alternança i la diversitat d’espècies i volums, doncs… jo ja hi firmaria ara mateix.

El segon dels contrarrefranys: És dit per aquell qui no en vol, presenta tan diàfana lectura que no crec que calgui afegir-hi altra cosa sinó felicitar-nos           -aquesta vegada sí- per l’existència d’aquesta mostra tan ponderada de saviesa popular. Potser només -i amb ànim de reblar més el clau- recordar aquell altre adagi que diu: La guineu quan no les pot haver, diu que són verdes; i que no tothom que diu que no en vol, és perquè no li agraden.

Advertisements

Single Post Navigation

One thought on “Temes per passar l’estiu

  1. diu Cels Gomis a la seva Zoologia popular catalana (1910) que aquest aforsime vol dir que “no convenen menjars forts en los mesos de calor”. I que equival al que diuen en francès “Juin, juillet, août / ni huitres, ni femmes, ni choux”…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: