Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Els nostres veïns, els aragonesos

L’Aragó a la porta

Un mapa prou interessant

A pocs dies de la reunió a Saragossa on sembla que finalment el govern espanyol hagi optat per endegar la línia del corredor mediterrani, i abans de que comencem a veure’n els fruits, que calculo que van per llarg. Hi ha qui diu que ara fora hora de dipositar al bisbat de Barbastre els tresors romànics de les esglésies que antigament pertanyeren al bisbat de Lleida. Opinen així, i potser tenen raó, però no informen que la llarga ma de l’”Opus” més negre i anticatalà, pot estar darrera el bisbat de Barbastre (com ja ho està en algun de català). També hi ha gent que diu que ara caldria agrair a Marcelino Iglesias que, d’una manera o altra, s’hagi reconegut, el català coma llengua d’Aragó. També hi ha qui recorda que amb l’Aragó, encara tenim una causa comuna, el riu i l’aigua. I d’altres també hi afegeixen que existeix el tema de l’Euroregió, d’on Aragó se n’ha despenjat. En aquesta línia de voluntat d’entesa hi ha qui, com Bigas Luna, se’n van a Saragossa a donar nova vida al Plata, un dels pocs cabarets que deuen quedar de la “vie canaille”, a l’espanyola.

Hi ha gent que diu, ara, que ja és hora de contemplar l’Aragó com un possible partenaire en els afers de geopolítica econòmica que interessen a Catalunya. Que la via del corredor mediterrani acceptat finalment per França i Espanya, no faci d’aquest territori veí una terra de ningú, un “no man’s land” pels catalans metropolitans. Perquè sectors, sobretot establerts a Barcelona, com el senyor alcalde d’aquesta ciutat i les seves comparses, que quan pensa en l’Aragó només hi veu una autopista que travessa les Urdes (ai, no! els Monegros, es corregeixen amb rialla de conill). Que què se’ns hi ha perdut a l’Aragó! Opinen. Afegirem, que pels senyors Hereus i als seus conciutadans, l’Ebre també els hi cau molt lluny (més que París), i que creuen que només és la ratlla on comença, segons ells, un  inhòspit “no man’s land” què no atura fins Madrid. Ignoren, d’ignorància voluntària, que més enllà del riu la vida encara continua, que encara hi ha la  Sénia; i més lluny, però enganxadeta a la Sénia, tot València. Potser per raons com aquestes els senyors Hereus de Barcelona, ─sempre tan atents als seus imaginats interessos de país─, per treure faves d’olla, van i s’inventen uns jocs d’hivern, que els nostres veïns, i possibles futurs còmplices en projectes de més llarg abast que aquests jocs , ja fa temps que reclamen.

Potser per raons com aquestes caldria considerar ─no se si agrair, perquè la llei ha quedat un pel coixa─ però sí reconèixer als senyor Iglesias, president d’Aragó i de llengua catalano-occidental, l’esforç que hagi pogut fer. Potser per raons com aquesta, i encara que pel mig és molt possible que hagi les mans negres de l’”Obra”, caldria trobar una bona solució per els tresors de les esglésies de l’antiga part aragonesa de la diòcesis de Lleida. Potser per raons com aquestes, la problemàtica de les ribes de l’Ebre, Mequinença amunt i Mequinença avall, caldria considerar-les com alguna cosa més que un possible abastament d’aigua de boca a l’àrea metropolitana Barcelona, per si d’acàs. Potser per aquestes raons, aquest corredor mediterrani pactat a Saragossa (capital de l’Aragó, pels més desinformats) caldria que es tinguessin en compte els interessos aragonesos en la possible Euroregió.

Potser per aquesta raó caldria oferir a Bigas Luna, quan hagi endegat uns quants espectacles al Plata, la direcció del futur Molino, si mai arriba a molinar, es clar.

Anuncis

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: