Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Pilar Rahola, Carot Rovira

Ahir, dia 7, o dissabte dia 6, Pilar Rahola, a la Vanguardia,

treia un article on, posava en qüestió que Carot Rovira fes tants (segons ella) viatges fora de Catalunya relacionats amb les dites “Ambaixades” que obre el seu ─el de Carot─ departament de la Vice-presidència.  De passada, com qui no vol la cosa, pretenent una imparcialitat que a qualsevol mínimament assabentat del passat proper, se li fa impossible de creure’s atenent al passat de desencontres d’ambdues persones (Carot i Rahola) per les raons que tothom coneix. De passada, la dita periodista, carregava contra el seu antic corrilegionari dins d’ERC, acusant-lo de malgastador i nepotisme, i sense expressa voluntat de fer-ho ─o amb voluntat, ves a saber─ acusava al govern de Catalunya de obrir serveis innecessaris (les dites “ambaixades”). La prova d’aquesta última conseqüència: l’acusació a Carot, i consegüent al govern actual de la Generalitat, d’obrir i mantenir serveis de relacions exteriors, podia llegir-se en la quantitat d’”amics” interessats que recolzaren el seu article. Els quals, aprofitant l’odi que desperta Carot Rovira entre un bon sector de l’espanyolisme més reaccionari, dins o fora del territori, aprofitaren per escandalitzar-se dels diners que malgasta la Generalitat de Catalunya en “tonteries” d’aquesta mena, en comptes d’atendre qüestions més importants; qüestions més importants que bo i mai he sentit qüestionar, tractant-se d’aquests temes, al govern d’Espanya. Perquè hem d’entendre que el govern d’Espanya  és el de veritat, i en canvi el de Catalunya no passa (ni ha de passar) de ser una de parc temàtic perquè els catalans que vuguin s’entretinguin organitzant ballades de sardanes i concurs de castells. Així l’expansió de la Rahola contra el seu antic company de partit, amb voluntat o sense, donava ales al més reaccionaris dels adversaris que Catalunya pugui governar-se, amb tota llibertat i amb totes les eines necessàries, com qualsevol altra poble. Amb això no vull dir que no es pugui criticar a Carot pels seus actes de govern, se l’ha de criticar com a qualsevol altra polític, però: una/ perquè aquesta critica sorgeixi efectes dins el marc polític, cal deixar de banda els apriorismes personals (que en aquests cas són indissimulables), i dues, perquè, en aquests cas, la crítica a Carot, per aquests motius, no fa altra cosa que, com ja he dit, traspassar  els “defectes” personals criticats, al marc més ampli del govern dels catalans. No és allò tan farisaic de “rentar la roba a casa”, és allò altra, més intel·ligent, de no donar raons a l’enemic.

Avui, dia 8 de març, al programa dels matins de TV3, aquesta persona, gairebé proposant-se com a portaveu de les persones que se senten insegures a Catalunya, s’ha convertit en defensora de que els aparells de control de les persones, judicials i conseqüentment policíacs, puguin disposar a tota hora d’informació dels “delinqüents”, uns delinqüents globals només identificats per la sensació d’inseguretat que diu sentir la població que segueix aquest programa. Uns delinqüents que, d’acord amb el que significa el terme “tenir la sensació”  pot encabir-nos-hi a tots, sobretot als qui no vesteixen i segueixen les normes públiques de les persones benpensants. En fi, que aquesta persona que partia del republicanisme, l’esquerra i la llibertat, se’ns està convertint en una boca-de-drap posseïdora d’una columna d’opinió en un dels diaris de major tirada de Catalunya.

És la meva humil opinió, és clar.

Anuncis

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: