Bienve Moya

Llegendes d'arreu

CALENDARI D’ADVENT 2009

 Dia 3. La llegenda de fer cagar el tió

“temps de rondalles, temps de plors i de rialles”

En una masia al mig del bosc d’un fred hivern hi vivia una família molt pobre. No podien sortir a treballar per culpa de la gran nevada que aquell any havia caigut i només els quedava un tronc per escalfar-se i un plat de sopa per menjar. Això que s’acostava la nit quan de sobte van trucar a la porta de la masia… Era un pobre vell que els demanava per entrar a escalfar-se, perquè s’havia perdut en mig de la neu. Mentre s’escalfava vora la llar del foc, la dona li va preparar l’únic plat de sopa que tenien i l’home agafà la destral per estellar el tronc i revifar el foc que poc a poc s’anava apagant. Quan el vell se n’adonà, digué que no fes servir la destral, sinó que li donés al troc uns cops amb una vareta d’avellaner que ell duia. Tot i pensant que el vell ja no hi tocava, i per no contradir-lo, va fer el que deia. Al primer cop de bastó que va donar, el tronc s’obrí i de dins sortiren tota mena de menjars i monedes d’or i argent. Que content es posaren tots i quan van anar per agrair-li el, el vellet ja havia desaparegut. Havia marxat, caminant en mig de la neu, buscant altres persones de bon cor. I a partir d’aquell dia, i en totes les cases, a la vigília del dia de Nadal, amb un tronc de fusta, es fa cagar el tió.

Anuncis

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: