Bienve Moya

Llegendes d'arreu

CULTURA POPULAR, LA POR A LA INFIDELITAT

arlequiPau Riba i “les tradicions”

Pau Riba proposa per la Mercè de Barcelona 2009 una de les seves accions paramusicals, un dels seus reeixits xous. La periodista, Gemma Tramullas, ens n’assabenta amb to entre admiratiu i escandalós. Opina, ella, que “Deixar les tradicions en mans d’aquest músic i poeta surrealista i antisistema té el seu risc”.

Pau Riba proposa per a La Mercè de Barcelona d’enguany una “copula(acció)” en que el castell seria el fal·lus i l’anella de la sardana la vagina. Bé, no sé com pot acabar la cosa, però la meva opinió és que precisament deixar en mans de Pau Riba “les tradicions”, és una garantia de que seran ben interpretades. Com seria una garantia deixar-les ens mans d’Antoni Miralda, o ho era, deixar-les en mans de Joan Brossa, per posar dos bons exemples. És una garantia perquè Pau Riba és un artista complert, com ho és Miralda i ho era Brossa. Pau Riba ha estat (fins avui) l’únic Roker Català fiable, l’únic que s’ha pres seriosament la seva art (potser d’altres no han tingut la qualitat suficient per poder prendre-s’ho d’aquesta manera). Ho demostra entre altres raons la seva persistència: a Pau Riba no li ha calgut mai cap “retorn” per pujar als escenaris, hi ha estat, dalt dels escenaris, des del seu primer “vagit” com se li avançà en declarar-ho Bonaventura Carles Aribau, i mai ha tirat la tovallola, com va fer el primer. És una garantia deixar-les en mans de Pau Riba ell les usarà, ben segur, per a explicar el què li doni la gana dins el seu univers musical i imaginari, però les deixarà tal com les ha trobat, no pretendrà posar-les al dia, protegir-les d’infidelitats, ni fer-ne cap mena de fusió per a oïdes modernilles. I precisament això mateix no podem assegurar-ho d’algunes federacions o confederacions de cultura popular amb pretensions de salvar allò que ja se salva prou amb l’entusiasme dels seus propis practicants. Les pretensions de l’artista les explica ell mateix tal com ens transcriu la periodista, la qual, suposem que ha copsat el grau d’ironia, de sorna i tot,  que amaren les paraules de Riba: «Ja tinc 60 anys i vaig a totes. Aquesta mona de Pasqua és el més gran que he fet mai a la Mercè i espero que no sigui l’última cosa. Al cap i a la fi, l’únic que faig és relacionar una cosa amb l’altra, fer una fusió, i això és el que està de moda, ¿no?»,

Anuncis

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: