Bienve Moya

Llegendes d'arreu

11 de febrer de 2010 , DIJOUS GRAS.

Els actes començaran a la tarda, cap allà a les cinc davant la pastisseria de cal Blanc, al carrer Francesc Macià, vora la plaça del Mercat, la Merengada.

Aquest joc va començar casualment. Resulta que en Blanc, el pare de l’actual pastisser, havia fet una gran merenga per exposar a l’aparador. Aquella merenga, una mena de glòria (sabeu què és una glòria, oi?) no era pas per vendre i adonant-se el vell Blanc i els de l’obrador i dependentes que tots els nens de l’escola veïna, la Pompeu Fabra s’aturaven davant l’aparador per admirar-la, van decidir treure-la a fora, no se sap si amb ànim de repartir-la o amb ànim de ja començar la gresca i l’empastifament que es preparava per la xatonada del vespre. La qüestió és que el joc d’aquella tarda va esdevenir tradició i a partir d’aquell any, Blanc i companyia treien la gran merenga al carrer i els nens de les escoles, sobretot la veïna Pompeu Fabra ja l’esperaven, i l’esperen per repartir-se-la generosament per la cara.

Avui s’han unit al joc la majoria de les pastisseries locals, a més el joc s’ha escampat per tota la vila i la merenga s’ha complementat amb ous i escuma d’afaitar. Aquest últim additament, el dels ous i de l’escuma, té els seus detractors, però la veritat és que el personal infantil i jove xalen amb les preteses prohibicions i recomanacions. A partir de la complicació i de les queixes d’escoles i instituts d’ensenyament en raó de que els alumnes no feien distinció entre cares de companys i murs i parets dels edificis l’Ajuntament va començar a treure un ban, anomenat “dels ous” amb el qual es pretenia aconduir el personal cap a postures moderades. En realitat aquest ban ha estat una peça més de col·leccionisme carnavalesc que no pas un aturador de la gresca; i sospitem que la cosa ja deuria anar per, sinó d’on surt l’equívoc (o inequívoc) títol de “Ban dels ous”.

Un cop apaivagats els ànims infantils/juvenils, alguns a cada seva i la majoria a les seves societats es reuniran per la xatonada; aquesta, la de veritat, la de Vilanova. Segurament que entre plat i plat els passarà a llegir el seu missatge l’enviat d’en Carnestoltes, en el qual es repetiran les reiteracions de cada any, que ja no fan gràcia sinó a qui les ha escrit (l’humor i els versaires passen una molt llarga mala època) per tot seguit passar a les empastifades i grapejades mal dissimulades consuetudinàries (angelets!). Cap allà més amunt de les tocades els ganàpies que encara tenen nafta al dipòsit es trovaran a la plaça de les Cols amb galledes de merenga per continuar la xala. Que déu ens agafi confessats.

 

 

 

 

Advertisements

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: