Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Temps de Carnaval 2009

carnaval-basileaDIÀLEG SOBRE EL CARNAVAL, UNA FESTA CANVIANT

JO. —Tot en el món on vivim es modifica i canvia, és modifiquen les activitats humanes i la seva economia, i en conseqüència cal modificar les respostes. Com no hauria de canviar, doncs, una festa tan antiga com el Carnaval! I aquesta festa n’és molt d’antiga.

Sota la denominació de Carnaval, o Carnestoltes -que ve a ser el mateix- en el transcurs dels segles s’hi han aixoplugat un extens nombre de celebracions, rituals i commemoracions diverses, bandejades les unes per anacròniques en algun moment del passat, i d’altres refusades o prohibides pel poder, pel civil i per l’eclesiàstic ( i atenció que aquests últim no s’ha de traduir automàticament per religiós). Avui, si realment pretenguéssim conèixer quines són les fondes arrels de la festa -més enllà d’allò que veiem pel carrer durant aquests dies- caldria recórrer a un ingent material d’estudi antropològic; estudis que a la fi tampoc ens portarien a altre lloc que a una aproximació del que volguéssim conèixer: la rel de la festa del Carnaval. Caldria recórrer, com ja ha fet algun estudiós, en primer lloc, a una minuciosa observació de la religió popular, la religió divulgada des d’antic pel clergat secular. Perquè és cert que gairebé tota activitat festiva continguda en aquests dies va néixer en el procel·lós mar de les emocions religioses primitives, o si voleu, simplement de les religions primitives. Totes elles van ser activitats solemnials que s’han anat “exiliant”, ho han estat exiliades, a aquest temps litúrgic abans de la Quaresma cristiana. Totes elles estan influïdes per allò que cada una hagi tingut (o encara servi) d’antic lligam religiós, en el sentit de conjunt de sentiments i comportaments que vinculen una persona o un grup humà amb el que d’alguna manera hom reconeix com a sacre, transcendent i digne de celebrar, encara que en aquests cas la sacralitat ja no s’identifiqui amb un déu, però sí amb alguna mena sentiment (el de la mateixa celebració?) que ens mena a celebrar-lo.

UN —Et refereixes als “mossens Tronxo” que Mossèn Ballarin posa en escena en els seus sermons setmanals de l’Avui?

JO—Això mateix. Tot aquest manat de celebracions aparentment tan profanes, ells, aquests clergues seculars, o mossens tronxos, les van saber adaptar a la religió que predicaven (força suspecta d’un somort, però encara actuant politeisme) i mantingudes al llarg dels anys, per aquests baix clergat tan arrelat a la terra i al costum com els seus mateixos parroquians. Aquest baix clergat que ha estat, a la vegada, base d’una pràctica religiosa estretament lligada amb l’home i les seves necessitats més peremptòries, i també, i segurament com a conseqüència d’aital peremptorietat, caliu per a la reacció contra tot moviment de progrés que desoís el discurs secular. Han estat precisament aquests mossens tronxos i els seus sagristans els qui van fer arribar fins els nostres dies del segle XX, les antiquíssimes festes lligades a la mare Terra (coneguda sota mil noms, un d’ells, el més proper a nosaltres, el de Marededeu, o la Verge. Ells i els seus sagristans van esdevenir mantenidors d’aquell calendari que avui es pretén redescobrir, adaptant-lo, en el possible, a la vida de cada dia, com en un llunya ahir s’havia anat fent.  Ja fa temps, que aquells mossens tronxos de la religió popular van cedir el relleu a antropòlegs, folkloristes i altres “animateurs culturels”, els quals, potser portats per una inspirada emotivitat paraecològica, perceben el planeta com aquella deessa mare, ja sigui Gea o Gaia, de la religió originària, a la manera d’un ésser viu que cal ser respectat i celebrat.

UN —Però avui ja no disposem d’aquella mena d’animadors culturals, amb suficient autoritat sobre la població, com eren els mossens tronxos al camp, ni els diaques i altres beneficiats de les basíliques i catedrals, a les grans ciutats.

JO —No, ja no en disposem. Aquests desprestigiats i menystinguts tronxos i diaques        -encara que de raons pel menyteniment, degut al seu recalcitrant reaccionarisme, no en faltessin-, aquests capellans del camp i diaques de les catedrals, que entre altres de les seves funcions dins la societat, tenien la de vetllar pel manteniment del vell calendari còsmic, litúrgia de cultes i ritus, amb la pretensió de fer superar el jo individual de cadascú, apropant-lo al jo col·lectiu del grup social. I que no es cregui ningú que l’establiment i desenvolupament d’aquell calendari i la seva litúrgia era cosa trivial i de poca significació per a la majoria població, sobretot pels sectors populars, no: de l’observació d’aquell seguit de celebracions en depenien, entre altres coses, la renovació anual de molts pactes establers pel costum entre els diversos poders i el poble; en depenia també el necessari descans laboral de la comunitat i el seu (avui n’hi diríem dret) al lleure, a les relacions i a la socialització. I en el cas de la festa que ens ocupa, en depenia l’oportunitat de posar al descobert els atavismes de la societat i els defectes més evidents.

UN ALTRE —Bé, si és cert que avui no disposem d’aquests elements, també és cert que els hem anat reemplaçant per les lleis civils i el dret laboral. Uns acords més racionals i humanitaris que no pas aquells del vell costum, que podia ser ignorat sense miraments quan al poder li convenia.

UN —Segurament. Les lleis escrites ens proporcionen confiança i sobretot són més confortables. I en substitució dels vells gurus còsmics, avui tenim la televisió. La televisió i els seus arúspexs que ens marquen dia a dia del què cal fer en cada moment de l’any: Anar a esquiar pels volts de Nadal i Setmana Santa, comprar per les rebaixes, fer vacances a l’estiu, viatjar pel món després de la jubilació… Que vols més!

 

 

 

 

 

Advertisements

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: