Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Llegenda de Sant Ramon de Penyafort

penyafortLa capa de Sant Ramon

S’estava Ramon de Penyafort a Roma ajudant al Papa en els assumptes de l’Església quan fou requerit pel seu rei, Jaume I, que es desplacés fins a Mallorca, illa en mig la mar que feia ben poc temps les hosts catalanes havien pres al dissortat rei de Mallorca, Abu Yahia. Ramon, malgrat la seva voluntat de romandre lluny dels afer del món, no va fer-se pregar.

Arribà el savi a l’illa gran de les Balears i per desig del monarca n’esdevingué assessor principal. El rei consultava diàriament amb ell sobre els afers del nou regne demanant-ne el seu parer, i Ramon apaivagava els dubtes amb discretes consideracions. Però el rei Jaume, afavorit per la sort i ventura, a l’edat vint-i-dos anys era un jove audaç, alt i ros, que havia adquirit, del contacte amb els refinaments d’orient, el costum de consolar les inquietuds polítiques amb practiques i diversions que no abellien gens als seu conseller i confessor. Es remorejava a la Cort que per confortar la fatiga causada per la guerra i alhora per celebrar la victòria sobre els sarraïns, el jove rei passava les nits amb una hermosa dama de la Cort, més gran que no ell i ben experimentada en les arts amatòries.

 

sant-ramon-penyafortRamon, que gaudia de confiança absoluta davant la reial persona, s’obligà a recriminar aquelles pràctiques. Però Jaume, gens acostumat com estava a ser censurat ni reprovat, no feu cas del arguments al conseller, malgrat que, sense voluntat, acomiadà al frare amb bones paraules prometent-li moderar-se en la conducta. Passaven els dies i, malgrat els repetits advertiments de Ramon, el rei insistia, contumaç, visitant de nits la cambra de la bella cortesana. Llavors Ramon, malgrat el respecte que devia al seu rei, però habituat al tracte amb els grans del món, reis i papes, comminà al monarca a posar fi als seus amors il·lícits i escandalosos, sinó ho feia així el rei hauria de prescindir dels seu consell i ell abandonaria l’illa tot seguit.

El rei Jaume, que per res no volia prescindir dels consells del savi, però a qui la insistència del futur sant començava a importunar, tornà a assegurar-li que en poc temps desatendria aquells amors. Mes Ramon, porfidiós, insistia en que la renúncia havia de ser immediata. Si l’endemà el rei seguia mantenint-se en l’error, ell abandonaria l’illa tal com havia anunciat.

Molest i alhora admirat per la insistència en l’abandonament de l’illa, cas extremadament difícil sense el seu consentiment, ja que les úniques embarcacions fondejades a la rada de Palma esperant eixir pertanyien a la flota reial, Jaume donà ordres terminants als còmits de les galeres i altres comandants de la marina que per cap raó passés ningú a les naus per fer-se a la mar, sota pena de vida.

Ramon encara esperà un altre dia i una nit més per comprovar si el rei corregia el seu capteniment, però advertint que aquest no esmenava la seva immoderació, eixí del palau i davallà a l’areny de la badia on demanà llicència per embarcar-se cap a Barcelona. Petició que li fou negada per ordre del rei. Aleshores Ramon, sadoll de confiança en el Senyor, feu en l’aire el senyal de la creu i traient-se la capa amb que s’abrigava n’esquinça un bocí: el més gros dels dos fragments l’estengué damunt la mar i prenent el bàcul amb que acompanyava els seus camins embarcà en aquella nau de nova espècie; i encara més, davant els ulls meravellats de la xurma que gandulejava per la platja i que havia acudit per admirar la raresa d’aquell home d’ulls de foc, el bocí més petit el xarpà a mena de vela sobre el bàcul, fent servir aquest de pal major. I a favor d’un oreig miraculós que bufà de terra endins, solcà, cap enfora, la quieta mar de la badia. I diuen que en menys temps que ocupava una de les més ràpides galeres reials, feu cap a Barcelona.

Vella llegenda pietosa extreta de “Año novisimo cristiano” del Pare Jean Croisset

El castell de Penyafort està situat a la població penedesenca de Santa Margarida i els Monjos, prop de Vilafranca. Avui encara es conserva i en ell va néixer, segons la tradició, sant Ramon de Penyafort; “Sant Ramon n’és nat, fill de Vilafranca, confessor de reis, confessor de papes.”, segons la cançó popular, que a voltes el confon amb sant Ramon Nonat. Ramon de Penyafort junt amb sant Pere Nolasc i  sant Ramon Nonat, impulsaren la creació de l’Ordre de la Mercè per redimir els esclaus cristians caiguts en esclavatge entre els sarraïns.

Advertisements

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: