Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Llegendes de la Mar. MÀLICA LA RESPLENDENT

MÀLICA la ciutat pelàgica  resta zelosament guardada per la mar. Tots els oceans del món formen una colossal olla la vorada extrema de la qual són els litorals dels continents, i en el fons més pregon de les aigües on els homes mai hi arribarien, allí, en la foia més pregona d’aquesta caldera gegantina s’hi alça majestuosa una portentosa metròpolis inassolible, prodigiosa, de bellesa inenarrable, tostemps il·luminada per una claror vivísssima. Per tota la ciutat, murallada d’edificis colossals de vesànica i indesxifrables geometria que fan retrocedir la memòria a temps immemorables, hi viuen homes i animals pelàgics en franca camaraderia.

Els peixos, de formes estranyes i capricioses, neden pels parcs d’algues somovents, com al port de Dènia les gavines sobrevolen el moll dels pescadors, que adopten les formes més diverses i exquisides, i sovint, així que t’allunyes del centre, ensopegues amb bèsties sorprenents com les que els científics han dit que desaparegueren de la terra fa mil·lenis. Aquestes pacífiques bèsties arribaren a Màlica quan els continents, sobreocupats pels nous animals, no pogueren suportar-les. A Màlica, entre les vastíssimes prades d’oscil·lants i inquietes algues, campen amb total autonomia, alliberats els seus majúsculs cossos de la gravetat terrestre.

Els homes i les bèsties magnifiques que hi habiten viuen sense haver-se d’ocupar d’alimentar-se, ja que allí ningú ha de menjar, l’aigua que es respira conté una substància nobilíssima que nodreix sense necessitat d’engolir res, i no existint cap necessitat corporal els dies i les hores passen sense menesters ni angúnies. La única adversitat de Màlica, i és una infausta adversitat irremeiable, és que els homes només hi poden viure per deu anys. Just un instant abans de finar aquest termini, hom mor si no ha eixit dels límits marítims de la ciutat magnífica .

Trobar Màlica és molt senzill. Només precises caminar en línia recta des de qualsevol indret endinsant-te aigües enllà pel pendent que fan les costes; encara que alguns diuen que hi ha camins més directes marcats per penyals iniciàtics o antines litorals que penetren misterioses l’oceà. Però d’aquests remots camins ni en mapes ni en llibres se’n conserven la memòria, que en eons passats, quan la terra no era dividida en continents, degué de ser comuna.

Pel camí hom trobarà tota mena d’obstacles: colossals clivelles submarines d’aigües gèlides i corrents furiosos, monstres i peixos terrorífics que intentaran fer-te desistir. Però cal perseverar, per al final arribar a Màlica la formidable, Màlica la resplendent.

Una cosa important cal conèixer per restar viu de l’experiència i poder eixir de la ciutat abans de concloure la dècada: de Màlica mai no pots sortir-ne pel mateix camí d’on has vingut. D’aquesta manera els discrets habitants de la ciutat pelàgica creuen preservar el secret de l’emplaçament inconegut. Per tornar de Màlica cal no perdre mai el sentit de l’orientació i marxar en línia recta pel camí contrari d’on s’ha arribat. Després l’atzar i la fortuna decidiran si pots tornar a la teva terra.

 

Versió d’aquesta llegenda que Joan Amades feu aparèixer en el volum núm. 40 de la Biblioteca de tradicions populars.

Anuncis

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: