Bienve Moya

Llegendes d'arreu

BANYOLES, L’ESTANY

lantic estany

l'antic estany

EL MORGAT

Segons una antiquíssima tradició, abans de la formació de l’estany Banyoles, no pas el que coneixem avui sinó el seu remot i magne predecessor que hi hagué en temps reculats, just on avui reposa l’ull maragdí de les aigües s’hi extenia una vasta i fèrtil planícia.

La ufanor de les hortalisses i altres suculents vegetals verdejaven al bat del sol i els odorants fruiters orlaven aquell pla rialler com esclats de primavera. Parrupejaven les tórtores dins els canyissos dels recs i eixordava la piuladissa dels ocells entre l’esplendor de les plantes. Els camperols, escampats d’ací d’allà per la planúria conreaven les terres mentre l’oratge gronxava les dòcils tiges dels bladars i les altres messes.

Una tarda de calma en que ni una filagarsa de núvol s’albirava sobre el cobalt intens del blau. Quan el sol ja decantava cap a la serra de Les Guixeres, entre Merlant i El Ginestar, Morgat, amb la parella de bous, es retardava llaurant un camp, Llavors va sentir una veu clara i vibrant:

                             Morgat, Morgat

                             Agafa la llaura

                             I vés sota teulat.

El pagès, de pell colrada i braços musculosos, feu aturà, confús, les bèsties i estengué la mirada per si veia algú.

“Sí que és estrany!” —Va dir-se—. “És com si algú hagués cridat el meu nom i no sé veure una ànima a l’entorn. Deu ser que em xiulen les orelles.”

I picant les anques dels bous, tornà a la feina. Però no havia fet encara dues passes, que la mateixa veu tornà a fer-se sentir:

                             Morgat, Morgat,

                             Agafa els bous

                             I ves sota teulat.

El camperol, sorprès i amoïnat, s’aturà, i alçant els ulls al cel —tant desert i blau com instants abans—,s’interrogà, com demanant una explicació impossible: “No són les orelles, perquè ho he sentit ben clar. Però, que me’n vagi?… per què? El vent no bufa, la calda no abrusa, de solixent a ponent no es veu ni un núvol, i el temps amenaça? No ho entenc, com hi ha món!”

I continuà ferint la terra amb l’arada. Però heus aquí que per tercera vegada va ressonar la misteriosa veu, més forta que mai:

                             Morgat, Morgat,

                             Ves-te’n a casa

                             O seràs negat!

Atemorit, ja no dubtà més, ni tampoc li n’hauria vagat, perquè en aquell moment de les mateixes entranyes del sòl que llaurava emergí una remor somorta, pregona; la terra s’agità tan fortament que el feu tentinejar com un ninot. Els bous s’esquivaren corre-cuita arrossegant l’arada que rebotia entre els solcs amb perill de cama-trencar-los.

“Sants del Cel, ajudeu-me!”

Exclamà Morgat, i plantà a córrer darrera la parella.

Tan bon punt ell i els bous s’endinsaven a la pineda del mas; Valgan’s Déu!, tot aquell pla s’enfonsava en mig d’un grans terratrèmol com per art d’encantament: un trau enorme, una esgarrifosa boca gegantina, s’obria al centre la de la plana engollint arbres, horts sencers, bladars i camins, i del fons d’aquell immens abisme emanaven onades colossals de llot i aigua, que cargolant-se ferestament, devoraven amb un traüt horrible els esplendorosos conreus i les arbredes.

Groc d’espant, Morgat contemplà com les noves aigües cobrien la mil·lenària plana sepultant conreus, anegant bèsties i humans sorpresos per l’aigualós abisme. Durant dos dies i dues nits seguides perbocà l’horrible trau llims fetorosos, fins que les aigües estengueren els seus límits des de Lió a Les Tunes i des de Porqueres a la vella Banyoles. Després es calmaren deixant, sotjant al cel, el gran ull maragda de l’Estany.

Versió de la Rondalla “En Morgat de Porqueres”, apareguda al quadern núm. 4 de Rondalles de Lluís G. Constants. Editats a Girona (sense data). Encara que aquesta llegenda no està relacionada amb la mar és evident que ens trobem davant d’una mostra, molt modesta i disminuïda, del gran tema del naixement de les aigües (de les dels grans llacs i de les mars). Per aquesta raó he cregut convenient que participés d’aquest recull.

 

 

 

 

 

 

 

Advertisements

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: