Bienve Moya

Llegendes d'arreu

Novel·la, FLORDESAÜC (Camins d’al-Andalús)

Introducció

L’al-Andalús oriental, els territoris peninsulars que haurien de passar a compondre la corona catalanoaragonesa adoptant els noms d’Aragó, Catalunya, València, Saragossa, Tarragona, Barcelona, Tortosa, Lleida, València, Borriana, Mequinensa, etc., molt temps abans d’instal•lar-s’hi els conquistadors francs foren coneguts amb els, per a nosaltres avui, exòtics apel•latius d’al-Ifraga, Balansyya, Saraqusta, Tarrakuna, Barsaluna, Turtusa, Larida, Buryana, Miknasa, etc. I a aquest seguit d’evocadors substantius encara podríem afegir-hi els termes Tagr al-A’la (la frontera superior, que correspondria aproximadament als límits d’Aragó), Tagr al-Xarqí (la frontera oriental, que correspondria als límits de la mar fins a Lleida) i Xarq al-Andalús o la Xarquia (el bell país que una vegada anà d’Almeria a Tortosa). Però malauradament aquest període, aquests topònims, aquests segles, avui per avui són una incomprensible llacuna en l’imaginari català.

Fa l’efecte com si pretenguéssim que aquelles terres (les mateixes que avui trepitgem) mai no haguessin estat incloses dins Dar al-Islam, com van estar-ho la resta de països de la Hispània visigoda. Possiblement, a cometre aquest error ens hi ha dut una historiografia massa orientada, potser massa obsessionada, en les etapes dites carolíngies, i és fora de tot dubte que el massa freqüent desinterès per l’existència d’aquelles altres etapes d’influència de la cultura islàmica, si més no, ha enxiquit i empobrit l’imaginari nacional, des de la llegenda fins a la novel•la; tot i no sent-ne orfes totals.

La història cultural dels territoris de l’antiga corona d’Aragó, el seu imaginari nacional, no comença l’any mil amb les proeses bèl•liqües dels nobles francs, sinó molts segles abans. El país on s’assentà la vella corona catalanoaragonesa és un extens territori riberenc que si bé neix als Pirineus, s’engrandeix amb les aportacions dels homes de la mar, i es fa adult recorrent les vastes calçades hispàniques del litoral.

Molt abans que l’Imperi romà tracés les seves vies d’est a oest penetrant el mirífic occident dels grecs, les mateixes rutes havien transcorregut d’oest a est. I si bé durant molts segles aquests camins naixien a Roma, molt abans havien partit de Gades i Cartago. I encara un temps després, desapareguda per molts segles la influència romana, els avenços científics i culturals salpaven d’Ifriqiyya i del Magrib, i passant pel litoral hispano mediterrani penetraven i recivilitzaven la Romanyya, aquell vell imperi escindit i decadent, però no absent del tot en la memòria de gots i altres pobles germànics.

Aquest llibre que teniu a les mans pretén alenar dins d’aquest vast període i dins aquest vast, bell i antic país litoral on temps a venir s’assentaran aragonesos, catalans, valencians, murcians i andalusos. En aquell període reculat, sense eixir del territori de Xarq al-Andalús, tres homes ―dos fugitius francs i un estudiant mossàrab d’àrab clàssic―, els tres nascuts als Pirineus, es veuen obligats a recorre’l de punta a punta, des de l’extrem occidental, a Almeria, fins a l’extrem oriental, al Tagr al-Xarqí, a Tortosa.

Gent de Tagr al-Xarqí

«Fills meus, us he estat contemplant i he pogut adonar-me que deveu estar en greu destret -els dos companys assentiren amb el cap mentre, sense afegir paraula, rostaven àvidament les escudelles de sopa obsequiades. Mal pas del qual jo no tinc poder per treure-us, confinat com m’estic, per pròpia voluntat, en aquest desert de la serra del Vent, però estigueu segurs que, tant com pugui, procuraré mitigar.»
Llavors Galceran caigué en les paraules de l’ancià, pronunciades en algemia, i deduí que l’home havia escarit la seva impostura. S’alçà d’una revolada portant la mà a la cintura en cerca d’una arma inexistent. Mentrestant Santcerní seguia rostant l’escudella i Galceran li propinava una puntada de peu perquè s’adonés de la situació. Però l’actitud inofensiva del vell i el fet de no haver-se trobat cap arma a la cintura ni haver-ne vista cap en altre lloc de l’habitació assossegaren Galceran.
«Com ens has descobert?» «Mengeu com bèsties de corral, cristians». Els retragué l’anacoreta. Santcerní, ara ja adonant-se’n que havia estat descoberta la impostura, amollà l’escudella delatora i guaità el company interrogativament.
«Qui viu entre bèsties o esclaus al final n’agafa les maneres»
Sentencià el vellard, a tall de disculpa per haver gosat atribuir les males maneres a la seva natura cristiana. Quan els dos van tranquil•litzar-se en veure que el monjo no els volia perjudicar i que a resguard de l’edifici podrien reparar el cansament que arrossegaven, Galceran interrogà el vell.

«Has dit que no pots ajudar-nos a sortir del destret on som, però que feries el possible per mitigar els nostres sofriments. Què volies dir?»
«Volia dir que podeu estar-vos aquí fins que us refeu de les penalitats sofertes. A mi, cada tres dies, els devots em pugen aliments de Llorca, la ciutat que governa el feroç Mohammat, valí d’Oriola i Múrcia. Els podem compartir, encara que són escassos. De passada em fareu companyia en aquest desert i podreu regraciar-m’ho contant-me històries del llunyà Tagr al-Xarqí». Els dos joves se sotjaren interrogativament, ¿sabrien contar al vell històries prou interessants que poguessin retribuir l’oferta protectora de l’anacoreta? «Jo també us en contaré del meu país» Afegí l’ancià per animar-los a resoldre’s. Al capvespre, a redós d’una figuera de generosa brancada, amorosida la vesprada pels oblics raigs d’un sol que tenyia amb magentes els esfilagarsats núvols, l’anacoreta encarrellà la primera de les seves històries.

Anuncis

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: