El meu compromís laboral transcorre entre la feina diària que actualment dedico a la consolidació d’un projecte de Centre de Circ que manté l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú amb col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat, i la meva altra aplicació a la Cultura Popular, principalment a la reflexió i pràctica de la Festa al carrer. Aquesta darrera dedicació està molt relacionada amb l’escena, amb el teatre, la música, i tots les altres arts de l’espectacle, d’unes en trec experiència de les altres.

Unes primeres reflexions sobre la qüestió

La festa al carrer o a l’espai públic, sobretot la festa que hem convingut en denominar “tradicional” i què, al meu parer, més aviat caldria denominar “de creació i domini popular”, ja que és principalment entre aquets sector de la societat on neix, o cal que neixi perquè la denominació s’acordi amb allò que es duu a terme (la festa popular), la festa al carrer, doncs neix com un resum, i adequació al medi, d’apropiacions que els sectors populars fan d’espectacles i altres esdeveniments de l’art escènic professionalitzat. Alhora, aquests art escènic professionalitzat extreu de les “transformacions” o apropiacions populars, elements per els seus espectacle professionals amb la creença que són produccions “netes” del món popular. És a dir, que ambdues activitats s’alimenten, i sempre s’han alimentat, l’una de l’altra. És en aquest panorama on hi entra la feina dels què treballem en aquest camp, un camp que, salvades mínimes excepcions, els elements que hi juguen són els mateixos per unes que per a les altres. Però, i el però és summament important, cal sempre saber i comprendre en quin camp s’està jugant, perquè ambdues activitats, si bé comparteixen formes i estructures organitzatives, difereixen molt en els objectius.

Mentre la festa popular és efímera, desinteressada, la posada en escena sol ser més important que el resultat, perquè part de la festa ja és la mateixa posada en escena (l’organització preliminar de l’esdeveniment), els protagonistes, com més anònims siguin més asseguren l’èxit col·lectiu de la festa. En canvi en l’espectacle professional és ben bé tot el contrari: cal que duri com més, millor; els agents són assalariats ja què en viuen d’ell; l’important és el resultat que se’n derivi  de la posada en escena i l’organització, i els protagonistes, com més notorietat arribin a prendre, més ajuden a l’èxit.

(Seguirà)