EL JOC DEL BÈLIT

A Vilanova i la Geltrú, al barri de Baix a Mar, d’on jo soc fill, hi jugàvem de la manera següent.

Posàvem el bèlit, que havia d’estar afuat per un extrem (treure’n punxa n’hi dèiem), recolzat sobre una pedra o tocom de tal manera que l’extrem afuat quedés a l’aire.

Llavors amb la pala es colpejava aquest extrem per fer-lo saltar, i quan escara era a l’aire se’l colpejava amb la pala per llençar-lo tant lluny com fos possible.

 http://vadebelit.blogspot.com

Sobre jocs tradicionals (d’avis a nets)

 

 

L’ésser humà sempre ha jugat, el joc és una de les activitats a les quals l’home, com la resta d’animals, dedica un temps apreciable. Per aquesta raó el terme joc, que és un terme molt antic, inclou una variada i complexa matisació. Molt més avui, que la distància entre la civilització antiga, eminentment rural (d’on deurien eixir la majoria dels jocs tradicionals), i la societat actual, s’ha fet enorme. Els jocs, que necessàriament es relacionen amb un sistema de vida estructurat per un grup humà que ocupa un espai concret: una comarca, un país, etc., es manifesta especialment sensible als processos de canvi que ocorrin dins d’aquest sistema, incidint sobre ell mateix, tant en la manera de transferir-se, com en els objectes que usa, o en l’absència d’aquesta transmissió per part dels adults.