Calendari d’advent 2009

Dia 8. La Puríssima. Arriba el fred.

“Per Nadal qui res no estrena, res no val”.

 

 

 

Aquests dia, és dedicat a la Mare del nen Jesús, que la llegenda diu que va néixer un 25 de desembre de fa 2009 anys en una establia a Betlem entre un bou i una mula.

El dia de la Puríssima, que és un dels dies importants del cicle de Nadal el fred es fa notar. Aprofitem aquest dia festiu per passejar, sortim a badar pels aparadors i a emprovar-nos la nova roba d’abric. Sortim a passejar i a fer-nos veure. Per aquesta raó aquest el millor dia al què li escau el vell el refrany: Per Nadal, qui res no estrena, res no val.

Calendari d’advent 2009

Dia 7. El Caganer.

“La dóna que renta, la vela que fila,

 i el brau caçador que sempre vigila”

D’entre les figures del pessebre en destaquen algunes, però d’entre elles quina és la que destaca més? Ho heu endevinat, l’Home que caga, o el caganer. I d’on deu haver sortit aquesta escatològica figura que, a primer cop d’ull, sembla tant desplaçada? Doncs és molt senzill, l’home què caga ens ensenya que el món és complex i està compost de grans contrastos, des de la meravellosa nativitat d’un déu, fins a l’home, que en aquell sobrenatural moment ha d’obeir les seves inexcusables necessitats

Calendari d’advent 2009

Sant Nicolau, diu la llegenda, ressucitar dos nens de dins d'una olla. Antigament era l'encarregat de dur regals als nens.

Dia 6. Sant Nicolau. Els nicolauets. El Bisbetó de Montserrat.

Sant Nicolau, bisbe de Pau

Panses i figues, nous i olives,

Tantes com vulgueu;

Si me’n doneu,

Escales avall caigueu

San Nicolau era el patró dels nens. A Barcelona els nens  formaren colles que amb el nom de “nicolauets” anaven per les cases cantant i recollint caramels i altres llaminadures.

El vell Sant Nicolau és el precedent de l’actual Pare Noel.

Avui a Montserrat celebren la festa del Bisbetó. Els escolans n’elegeixen un entre ells que durant tot el dia serà el bisbetó, o el sant Nicolauet dels escolans.

Calendari d’advent 2009

Dia 5. Traiem les figures del pessebre.

“La dóna que renta, la vela que fila,

 i el brau caçador que sempre vigila”

El pessebre és un univers en petit que la cultura cristiano mediterrània porta a cada llar quan la casa es converteix en refugi de les llargues nits i els dies freds. Encara que el centre del pessebre és el naixement d’un déu, el pessebre en sí és un mon, el nostre món complex de grans contrastos. El pessebre també un joc, un joc de rol hauríem de dir-n’hi. Fent-lo juguem a portar un esqueix de natura dins de casa. Juguem, quan som petits, a crear un univers a la nostra mida, un univers on una caseta de suro pot cabre en difícil equilibri dalt d’una muntanya del mateix material, un riu de paper de plata pot néixer al costat d’un paller i desembocar al caire de la taula. Un món ple de caminets nevats amb farina, plens d’una humanitat romàntica i bigarrada: pastors, dones amb càntirs i gerres, caçadors i pescadors, capellans i llenyataires… i també algun clic de plàstic que deu haver-se perdut. 

CALENDARI D’ADVENT 2009

Dia  4 . Comencen els assaig dels Pastorets.

“Pastorets de la muntanya, que viviu amb gran recel,

Desperteu veniu de pressa, que n’és nat el rei del cel”.

A totes les poblacions on es representen Els Pastorets, els actors i actrius, pastors i dimonis, han començat a assajar aquesta obra teatral que s’estrenarà pel Nadal i es representarà fins i els Reis. La representació actual dels Pastorets és la resta d’un antic drama sacre es representava dins les esglésies que els dies abans de Nadal. Avui, aquesta representació ha perdut molt d’aquella antiga sacralitat havent-s’hi afegit episodis humorístics on els pastors i els dimonis es persegueixen com en una escena de la comèdia dell’arte. Un altra de les característiques interessants dels pastorets és que la música ocupa bona part de la  representació. En alguns llocs solen durar tres hores repartits en diversos actes.

CALENDARI D’ADVENT 2009

 Dia 3. La llegenda de fer cagar el tió

“temps de rondalles, temps de plors i de rialles”

En una masia al mig del bosc d’un fred hivern hi vivia una família molt pobre. No podien sortir a treballar per culpa de la gran nevada que aquell any havia caigut i només els quedava un tronc per escalfar-se i un plat de sopa per menjar. Això que s’acostava la nit quan de sobte van trucar a la porta de la masia… Era un pobre vell que els demanava per entrar a escalfar-se, perquè s’havia perdut en mig de la neu. Mentre s’escalfava vora la llar del foc, la dona li va preparar l’únic plat de sopa que tenien i l’home agafà la destral per estellar el tronc i revifar el foc que poc a poc s’anava apagant. Quan el vell se n’adonà, digué que no fes servir la destral, sinó que li donés al troc uns cops amb una vareta d’avellaner que ell duia. Tot i pensant que el vell ja no hi tocava, i per no contradir-lo, va fer el que deia. Al primer cop de bastó que va donar, el tronc s’obrí i de dins sortiren tota mena de menjars i monedes d’or i argent. Que content es posaren tots i quan van anar per agrair-li el, el vellet ja havia desaparegut. Havia marxat, caminant en mig de la neu, buscant altres persones de bon cor. I a partir d’aquell dia, i en totes les cases, a la vigília del dia de Nadal, amb un tronc de fusta, es fa cagar el tió.

CALENDARI D’ADVENT 2009

DiA. 2  La lluna Plena de desembre.

“Nadal ja ve, la nit també”

El mes ha començat amb la lluna plena, lluna de bons auguris. Els dies de desembre són els més curts de l’any. El sol,  vergonyós, s’amaga cada dia més aviat, fins que arriba Nadal. Amb Nadal celebrem la llum vencedora de la foscor hivernal. Avui estrenem la llum què desitgem per a la resta de l’any. Brillantor d’espelmes i rams verds a casa de cada ú, fogueres en el camp i dalt de les muntanyes i llum a la ciutat, fulgurants lluminàries que il·luminen de promeses els carrers de la ciutat

CALENDARI D’ADVENT

DIA.1  La matança del porc.

“Si vols passar un bon Nadal posa el porc en sal.”

Amb el desembre arriba el temps del fred i com que durant l’hivern el camp no dona fruit calia preparar-se per les llargues nits d’hivern.

Abans que arribessin aquestes llargues nits, les cases que en criaven mataven el porc. D’aquesta activitat pagesa en dieun la MATANÇA DEL PORC i actualment encara és costum de fer-ho en algunes poblacions i masies. De la carn, el greix i els menuts d’aquest animal es fan productes que duren tot l’hivern: botifarres, llonganisses, pernils, cansalada, llardons, llard i els altres mil productes

EL CALENDARI D’ADVENT

“Arriba l’advent,  Nadal ja se sent.”

És costum a tota Europa que els nois i noies inaugurin aquestes dates un calendari especial, el Calendari d’Advent. L’advent és un temps litúrgic que comença quatre diumenges abans de Nadal i conté 24 finestretes. Aquest calendari obrirà cada dia una finestra cada dia a la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Dins cada una hi podrem veure una estampa del què va passant dia a dia, durant tot el mes, fins arribar Nadal. Pels que no som de Barcelona, i com que aquests calendari barceloní l’he confeccionat jo mateix, doncs el meu blog us oferirà cada dia (que me’n recordi) una noteta sobre el motiu diari de la finestra. Avui, 25 de novembre us comunico la intenció.

 

COMENÇA EL CARNAVAL DE VILANOVA 2009

Ei, que el dia 14, dissabte, comença el Carnaval a Vilanova i la Geltrú.

Comença amb el Ball de Mantons. Aquests és un ball que es fa a les entitats carnavaleres on cal anar vestit amb una certa elegància. L’elegància s’exigeix perquè amb el Ball de Mantons es pretén rememorar el passat indià de la societat vilanovina. Aquest és la raó per la qual es demana als homes que vegin amb vestit sencer (de la moda que sigui) i a les dones que llueixin el seu mantó de Manila, una peça sumptuària que no falta en cap casa de la ciutat. Sovint hi ha cases on se’n guarden més de dos: el de l’àvia, el de la mare, i si ha calgut, un altra que s’ha regalat amb motiu d’alguna ocasió que s’ho valia. Aquesta abundor, es clar, depèn del nombre de germanes a cada casa.