Us explicaré el conte del “Bandit Hassan” 

Aquesta és la història d’un home que era lladre d’ofici i que l’exercí amb gran habilitat durant molt temps per les terres de la Xarqiyya. Però vet aquí que un dia va i li diuen: «Ves en compte, Hassan, perquè ha arribat un nou caid molt intransigent amb l’aplicació de les lleis de l’Alcorà». Aleshores Hassan va dir-se: «La gent diu moltes coses, unes són veritat i altres són molt exagerades; he de saber per mi mateix si aquest nou caid és tan sever i rigorós com diuen». Va i roba un moltó i n’hi talla una cuixa. La fa coure i la posa en una plata que oculta entre els plecs del barnús. Llavors se’n va cap el palau del magistrat. Quan és davant d’ell, va i li diu: «Senyor, amb el vostre permís, he vingut a fer-vos una pregunta. ‘Veiam de que es tracta -respon el jutge-. Ja pots parlar’. Déu (sigui sempre lloat) ha volgut que jo robés un moltó, que el degollés el cogués i me’l mengés. Ara volia preguntar-vos si això és pecat»? ‘Déu meu! -exclama el caid- Efectivament, això és un gros pecat’. Aleshores, Hassan, traient-se la plata amb la cuixa que havia sostret del moltó, i que duia sota els plecs del barnús, li presenta i li diu: «Oh, Senyor, és que jo, pecador de mi,  us he dut la vostra part. Ah, bé -respon al caid advertint i olent el deliciós aroma del rostit-. Això és una altra cosa. Tu no m’havies dit que la carn estès cuita. Des del moment en que ho està, el foc l’ha purificat i l’ha fet lícita. Deixa’m aquí la plata i emxi ben salam». Era un lladre mol savi, aquest Hassan. Sentencià, entre grans riallades, un dels tortosins. Opinió i entusiasme que fou compartit per la resta dels tertulians