Festivitats del cicle solilunar
Rams i la pasqua, la quaresma, el carnaval
Durant l’any les festivitats tradicionals es regeixen pel cicle solar: 12 mesos de 30 0 31 dies (amb correcció el febrer), 7 dies cada setmana de 24 hores dividits en hores de llum i hores de fosca, un dels quals, el diumenge, és festiu. Entremig d’aquest pas oficial del temps s’hi intercalen la celebració de les festivitats. Les festivitats venen a ser les etapes d’un tour que dura un any solar. Les civilitzacions antigues feien començar aquest tour amb la primavera (pels volts del març) i l’acabaven amb l’hivern (aproximadament amb la celebració del Nadal antic*). Cada festivitat és una etapa que té la funció d’ordenar el temps civil a partir de commemorar els esdeveniments cabdals de la primera i antiga economia humana, l’agrària, “explicats” a través dels misteris de les primeres religions. A mesura que les societats es feien complexes s’afegiren a aquelles essencials commemoracions les que celebraven esdeveniments cívics, polítics, històrics i encara les celebracions familiars i individuals: aniversaris, batejos, casaments, enterraments… fins arribar a la confecció d’un complex calendari (pas del temps) amb la pretensió d’implicar a tota una societat en totes les seves necessitats culturals i polítiques.
Situades entre els mesos de febrer, març i abril troben unes celebracions, les ressenyades en el títol:La Setmana Santa, la Pasqua, el Carnaval, sense data fixa en el calendari i que es mouen a través d’aquests mesos; són les festivitats que en comptes de prendre com a referència l’estable calendari solar, tenen la seva referència en un arcaic calendari lunisolar, una composició de registres del pas de sol i del pas de la lluna combinats. La data solar d’aquest combinació és l’equinocci de primavera, el dia 21 de març. La dada lunar és el diumenge posterior a la primera lluna plena després de l’equinocci. Aquesta dada ens marcarà el Diumenge de Pasqua, la pasqua dita Florida. Tot seguit, retrocedint cap el principi de l’any tindrem que, el diumenge anterior al de Pasqua serà el de Rams, i exactament quaranta dies abans del diumenge Rams serà el Dimecres de cendra, darrer dia del Carnaval i primer de la Quaresma.
Anem per parts, i encara que aquí ens avancem en donar notícia de festivitats que es donaran en els mesos posteriors, en ares d’un pla més didàctic del llibre, relatarem, ara, aquestes festivitats. Començarem per la darrera de les festivitats del cicle que s’esdevindrà, la Pasqua, però que és la que ens serveix per calcular les altres: Setmana Santa, Rams, la Quaresma, el Carnaval.
