Bienve Moya

Index dels meus treballs

Arxiu de Octubre, 2009

LA CUINA DEL CARNAVAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ.

Publicat per bienve a Octubre 29, 2009

carnaval-vilanovaExtracte del llibre sobre el Carnaval de Vilanova i la Geltrú què apareixerà pels volts del Carnaval 2010 editat per Arola Editors, de Tarragona.    

Durant les vigílies d’aquestes dies hom sol convidar a sopar a casa els amics o se surt de restaurant. Però el Dijous Gras es reserva per a la xatonada. Anirem doncs al xató i a la seva festa, la xatonada. El xató, com ja deureu haver sentit contar, o haureu llegit, hom no sap si es refereix al plat en si a la salsa amb que se suca el farciment del plat. La xatonada sí que sabem que és l’acte que dona nom a gaudir d’aquests plat i els seus acompanyaments, en família o en colla. La salsa de xató és una mena de romesco fred i pot fer-se de vàries maneres, sempre, però, són molt semblants. Cal tenir nyores, que poden escaldar-se o usar en fred, un grapat d’ametlles torrades, també poden anar-hi unes quantes avellanes; alls, una llesca de pa torrat o una galeta Maria o un carquinyoli, oli i vinagre; atenció amb aquest últim ingredient perquè de la seva qualitat en dependrà molt el bon gust de la salsa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Publicat en Carnaval, Cultura popular, Narrativa | Deixa un Comentari »

Fantasia futura. Conte

Publicat per bienve a Octubre 27, 2009

estelsEls selenites d’Euler

Corrien tots com bojos per agafar la darrera llançadora que els havia de dur a Clavius, on se celebraria l’esdeveniment més gran dels temps. L’expedició dels selenites no eren el millor del què es presentaria, però sens dubte, que alguna cosa tenien a dir-hi, alguna cosa.

Febreris repassà els caixons estancs que contenien les granotes preparades per a la seva  pressurització, totes del mateix color, grogues, amb una banda negra a la cintura per donar visibilitat a les formes. Les escafandres especials eren d’un material lleuger, relativament lleu en comparació amb les dels tripulants de les naus interespacials; els recipients hermètics i les flexibles conduccions d’oxigen que assegurarien, per un temps limitat, però suficient, la supervivència dels contendents participants. Febreris era molt meticulós, i calia ser-ho, ja que d’ell en depenia, no tant sols l’èxit, sinó la vida de cada un dels integrants de l’equip. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Publicat en Narrativa | Deixa un Comentari »