CARNAVAL, L’ÓS I LA CANDELERA

Les dates del carnaval les determina el calendari lunar coincidint amb càlcul de la Pasqua cristiana. O sigui que cal guiar-se per la immediata lluna plena després de l’Equinocci de primavera. El diumenge posterior a aquesta llunació és Diumenge de Pasqua, el diumenge anterior a aquesta data és Diumenge de Rams, i quaranta dies abans de Rams és el Dimecres de Cendra, o sigui el primer dia de quaresma o el darrer de carnaval, depèn de la tradició local. En l’actualitat a Catalunya es dona per primer dia de carnaval el Dijous Gras (el dijous anterior al Dimecres de Cendra), però també ho havia estat per sant Antoni, el disset de gener, i encara pel Dia de Reis. A Vilanova i la Geltrú, actualment comença el dissabte anterior del Dijous Gras, amb el Ball de Mantons.

Una altra data relacionada amb el temps de Carnaval és la Candelera, el dos  de febrer. L’adagi popular diu que “Si per la Candelera plora el fred és fora. Si per la Candelera riu, el fred és viu”. Avui que ni llunes ni equinoccis ni solsticis dirigeixen el ritme de la societat, aquest adagi s’interpreta superficialment com una superxeria d’a pagès traduint riure i plorar per ploure o fer sol respectivament. Però sembla que la qüestió no fora aquesta sinó que “si la Candelera riu” voldria dir que el pleniluni s’escaigués vora de la Candelera, i plorar significaria la lluna nova (l’absència de lluna). Vist des d’aquesta òptica la cosa pren un altre sentit i vindria a justificar l’activitat carnavalesca del ball o caça de l’ós del carnaval de muntanya. És tradició que per la Candelera l’ós sortia de la seva hivernació. Si al sortir i observar el cel hi veu la lluna plena (la Candelera riu) entén que la primavera ve avançada i abandona el seu cau. Si pel contrari observa que no hi ha lluna (lluna nova), torna al cau fins més endavant, perquè la primavera ve tardana. I aquest fora el sentit de la remota cerimònia (convertida posteriorment en motiu de festa dins la litúrgia dels dies de carnaval) de la caça o ball de l’ós Pirinenc: eixir al bosc per incitar l’ós i fer-lo sortir de la hibernació i així, per simpatia màgica, propiciar la primavera. Aquesta cerimònia/joc vindria significar una voluntat d’ajustar el calendari lunar al calendari solar.