Bona part dels sense feina magribins, vaguejaven entre Tetuan i Tànger a l’espera de poder saltar a Europa. A les nits clares guaitaven els llums del’altre cantó que, com quimèriques cuques refulgents, enterbolien les ments amb cobejances fantasioses: volar, escapar! Hamid i Alí, amb la seva fuga, realitzaran un acte amb el qual sempre han somiat els homes: volar cap a un futur millor. Però les Ileis són implacables, despietades.
Editorial Marfil. Alcoi. 1999
